La actual Loteria Nacional de bitllets va neixer a Espanya durant la Guerra de la Independència. D. Ciriaco Gonzalez Carvajal, Ministre del Consell i Cambra d'Indies, va pensar en "un mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense crebant dels contribuents".
Va presentar un projecte de Loteria davant les Corts Generals i Extraordinàries de Cadis, amb el precedent de la que ja existia a nova España, l'actual Mèxic, desde 1.771, establida per Carles IIII.
La proposta va tenir una acollida molt favorable i, en sessió de 23 de novembre de 1.811 de les Corts de Cadis va ser aprobada sense un sol vot en contra. Aquesta Loteria, amb instrucció publicada el 25 de desembre de 1.811, va ser denominada per el poble "Loteria Moderna" per a diferenciarla de la "Loteria de números" o "Loteria Primitiva" instituida en 1.763 per el Ministeri de Hisenda de Carles III, Marquès d'Esquilache.
El 4 de març de 1.812, quinze dies abans de proclamar la primera Constitució de la nostra història, es va celebrar a Cadis el sorteig d'aquesta nova modalitat de loteria, d'acord amb les normes establertes a l'instrucció, que el seu preàmbul deia així:
"Les Corts Generals i Extraordinaries de la Nació, assabentades del projecte que els va ser presentat d'una Loteria que s'ha de denominar Nacional, i ha de ser igual a la que fa molts anys es troba establerta a Nova Espanya; es van servir d'autoritzar al Consell de Regència d'Espanya i Indies per a que ho portés a terme de la manera que consideri més útil i convenient. En consecuencia, S.A. considerant que aquest pot ser un mitjà per a augmentar els ingressos de l'erari públic sense crebant dels contribuents, i atenent a que els fons que es versin en aquest joc, siguin manejats amb difelitat, sense greuge ni perjudici del públic interessat; per a que aquestes finalitats s'aconsegueixin, ha tingut per conveniencia autoritzar amb la seva suprema aprobació als senyors D. Antonio Romanillos, Ministre decà del Consell Suprem d'Hisenda, i D. Ciriaco Gonzalez Carvajal, del Consell i Cambra d'Indies, per a jutjes conservadors de l'establiment".
La Loteria Nacional al principi va estar circumscrita a Cadis i San Fernando, més tard va saltar a Ceuta, i a mesura que els exèrcits napoleònics s'anaven retirant es va anar extenent la seva venda, primer a la resta d'Andalusia i després per tota Espanya. El darrer sorteig de la Loteria Moderna que es va celebrar a Cadis va tenir lloc el dia 27 de gener de 1.814, canviant la seva seu a Madrid, que va estrenar sorteig el dia 28 de febrer de 1.814.
Molt aviat es va marcar una decidida preferència del públic
per la Loteria Moderna davant de la Primitiva, que queda patent a les
xifres de les vendes. En el periode de 1.815 a 1.817 la Loteria Moderna
duplicava els ingressos de la Primitiva i en els dos anys següents
els doblava amb escreix.
El 1.817 a Espanya hi funionaven 497 administracions de Loteria, 25 de
les quals situades a Madrid i cinc a Barcelona, estant totes ocupades
per homes, excepte dues, una a Barcelona i l'altra a Murica, regentades
per dones.